Utilitza en el primer paràgraf i el subtítol varies vegades la frase "El Quart Cinturó" per tal de que el lector sapiga quin és el tema del text. No fa servir massa la substitució lèxica, ja que en els primers dos fragments del text utilitza tres cops la paraula traçat, poden utilitzar sinònims com per exemple recorregut. Utilitza bastants el·lipsis i connectors durant tot el text.
Per tant, és un text bastant cohesionat, però té alguns errors.
Som el Jaume Pascual i el Pol Plana dos nois de l'escola Industrial amb moltes ganes de treballar a l'hora de català, ja que ens agrada molt aquesta assignatura. Ens agrada molt fer esport, i devant la feina d'escola som molt aplicats. ;)
dimarts, 28 de setembre del 2010
El Quart Cinturó: Coherència
És un text coherent en totes les parts, perquè compleix amb l'esquema general que ha de tenir un text coherent:
Títol: Quart Cinturó, quatre traçats.
Introducció: El Pla Territorial Metropolità desvela les alternatives. ERC i ICV defensen traçats de mínims. Encara no hi ha fumata blanca, però almenys es coneix el nom dels candidats. El Quart Cinturó no té un traçat definitiu, però sí quatre alternatives finals, totes recollides en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat el 20 d’abril. De fet, aquest pla, que es va aprovar després de quatre anys de discussions entre els socis de govern, conté un apartat especial per al Quart Cinturó, que és l’única infraestructura, de les múltiples que dibuixa per al futur, que té més d’un traçat.
Desenvolupament: A ningú se li escapa que si això és així és perquè set anys després d’arribar a la Generalitat, el tripartit encara no s’ha posat d’acord en un traçat únic. De fet, essencialment, les posicions són les mateixes que l’any 2003. De l’autovia maximalista –que va ser la proposta inicial del ministeri de Foment– al carril bici que proposa Iniciativa. Mai trenta quilòmetres de carretera havien donat per a tantes discussions, debats, informes i contrainformes.
De fet, el Quart Cinturó ja va ser el principal obstacle per a la signatura del Pacte Nacional d’Infraestructures (PNI), que ni CiU ni el PP ni Foment del Treball van signar. Només la intervenció directa del conseller Nadal, que va prometre a entitats com la Cambra de Comerç que el Quart Cinturó es desbloquejaria digués el que digués el text del PNI, va permetre que el gruix dels signants anés més enllà dels socis de govern i els sindicats. Fins i tot hi va haver qui –Pimec– va signar el PNI amb una nota al peu de la firma en què assegurava que es replantejaria la seva presència en el pacte en cas que el Quart Cinturó no formés part del Corredor Mediterrani.
Objectiu: traçat definitiu
Conscient que tot plegat podria suposar una taca en el seu bon expedient com a titular d’Obres Públiques, el conseller Nadal vol tancar la legislatura deixant el traçat definitiu com a herència per al seu successor o per tenir les mans lliures per executar-lo si conserva el càrrec.
De les quatre alternatives que apareixen al mapa, la del ministeri de Foment està descartada d’entrada. És hereva de la xarxa arterial metropolitana que el 1974 va aprovar el ministeri d’Obres Públiques. Inicialment estava pensava com un gran bypass per a trànsits de llarg recorregut, que s’estalviarien d’entrar al complicat corredor de la B-30, que durant els anys vuitanta i noranta va quedar col·lapsat tot i les successives ampliacions. Es tracta d’una alternativa que passa massa allunyada dels principals nuclis urbans i que és molt poc capil·lar per contribuir a la millora dels trànsits interns del Vallès, o fins i tot per connectar aquesta comarca amb el Baix Llobregat.
L’aprovació definitiva del traçat del ministeri, l’any 2003, va coincidir amb l’arribada del tripartit a la Generalitat. Llavors tant Esquerra com Iniciativa van imposar la reformulació total del projecte. Però durant els últims set anys, tot i les diferents propostes de traçat que s’han posat sobre la taula per permetre que el Quart Cinturó combinés trànsits de mitjà i llarg recorregut amb els intercomarcals, els dos socis han seguit insistint en uns traçats que no tenen res a veure amb una via de gran capacitat.
Al contrari, els dos socis parteixen d’una alternativa conjunta entre Terrassa i Polinyà, passant pel corredor per on ara mateix passa la línia de Renfe fins a Sabadell. A partir de la capital vallesana, la proposta passa per la millora de la C-155 fins a arribar a Palau-Solità. Aquí les propostes d’Iniciativa i Esquerra es divideixen.
Mentre la dels republicans va a buscar el corredor de la AP-7, la d’Iniciativa enllaça amb la ronda de Granollers.
Cap de les dues alternatives, però, compta amb un estudi de traçat seriós ni ha passat cap tràmit administratiu. Fent un cop d’ull al mapa es pot comprovar, a més, les giragonses que fan els traçats, cosa que descartaria absolutament que la carretera servís per a trànsits de llarg i mitjà recorregut. Tampoc queden clares en aquestes propostes les característiques d’aquesta via, si estaria interrompuda per rotondes al mateix nivell o quants carrils tindria.
Conclusió:
L’alternativa viable
La quarta alternativa, en canvi, sí que compta amb un estudi que n’avala la viabilitat, tant pel que fa al traçat com a la capacitat. Es tracta d’un recorregut dibuixat per un grup d’enginyers encapçalats per Manuel Herce per encàrrec del departament d’Obres Públiques. És menys agressiu que el de Foment perquè s’acosta més a les trames urbanes. Aquest traçat també millora la connectivitat amb els polígons que hi ha a la zona i permet el pas de trànsits de llarg recorregut provinents de la C-17 o la C-58.
L’avantatge d’aquest darrer traçat, a més, és que ja ha passat per un procés d’informació pública i al·legacions. D’aquesta manera és més fàcil que el ministeri de Foment l’assumeixi, almenys en part, com a propi. Serà l’única manera de poder dir, 36 anys després de planificar-lo, que per fi habemus Quart Cinturó.
Nom i població:
Quim Torrent
Títol: Quart Cinturó, quatre traçats.
Introducció: El Pla Territorial Metropolità desvela les alternatives. ERC i ICV defensen traçats de mínims. Encara no hi ha fumata blanca, però almenys es coneix el nom dels candidats. El Quart Cinturó no té un traçat definitiu, però sí quatre alternatives finals, totes recollides en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat el 20 d’abril. De fet, aquest pla, que es va aprovar després de quatre anys de discussions entre els socis de govern, conté un apartat especial per al Quart Cinturó, que és l’única infraestructura, de les múltiples que dibuixa per al futur, que té més d’un traçat.
Desenvolupament: A ningú se li escapa que si això és així és perquè set anys després d’arribar a la Generalitat, el tripartit encara no s’ha posat d’acord en un traçat únic. De fet, essencialment, les posicions són les mateixes que l’any 2003. De l’autovia maximalista –que va ser la proposta inicial del ministeri de Foment– al carril bici que proposa Iniciativa. Mai trenta quilòmetres de carretera havien donat per a tantes discussions, debats, informes i contrainformes.
De fet, el Quart Cinturó ja va ser el principal obstacle per a la signatura del Pacte Nacional d’Infraestructures (PNI), que ni CiU ni el PP ni Foment del Treball van signar. Només la intervenció directa del conseller Nadal, que va prometre a entitats com la Cambra de Comerç que el Quart Cinturó es desbloquejaria digués el que digués el text del PNI, va permetre que el gruix dels signants anés més enllà dels socis de govern i els sindicats. Fins i tot hi va haver qui –Pimec– va signar el PNI amb una nota al peu de la firma en què assegurava que es replantejaria la seva presència en el pacte en cas que el Quart Cinturó no formés part del Corredor Mediterrani.
Objectiu: traçat definitiu
Conscient que tot plegat podria suposar una taca en el seu bon expedient com a titular d’Obres Públiques, el conseller Nadal vol tancar la legislatura deixant el traçat definitiu com a herència per al seu successor o per tenir les mans lliures per executar-lo si conserva el càrrec.
De les quatre alternatives que apareixen al mapa, la del ministeri de Foment està descartada d’entrada. És hereva de la xarxa arterial metropolitana que el 1974 va aprovar el ministeri d’Obres Públiques. Inicialment estava pensava com un gran bypass per a trànsits de llarg recorregut, que s’estalviarien d’entrar al complicat corredor de la B-30, que durant els anys vuitanta i noranta va quedar col·lapsat tot i les successives ampliacions. Es tracta d’una alternativa que passa massa allunyada dels principals nuclis urbans i que és molt poc capil·lar per contribuir a la millora dels trànsits interns del Vallès, o fins i tot per connectar aquesta comarca amb el Baix Llobregat.
L’aprovació definitiva del traçat del ministeri, l’any 2003, va coincidir amb l’arribada del tripartit a la Generalitat. Llavors tant Esquerra com Iniciativa van imposar la reformulació total del projecte. Però durant els últims set anys, tot i les diferents propostes de traçat que s’han posat sobre la taula per permetre que el Quart Cinturó combinés trànsits de mitjà i llarg recorregut amb els intercomarcals, els dos socis han seguit insistint en uns traçats que no tenen res a veure amb una via de gran capacitat.
Al contrari, els dos socis parteixen d’una alternativa conjunta entre Terrassa i Polinyà, passant pel corredor per on ara mateix passa la línia de Renfe fins a Sabadell. A partir de la capital vallesana, la proposta passa per la millora de la C-155 fins a arribar a Palau-Solità. Aquí les propostes d’Iniciativa i Esquerra es divideixen.
Mentre la dels republicans va a buscar el corredor de la AP-7, la d’Iniciativa enllaça amb la ronda de Granollers.
Cap de les dues alternatives, però, compta amb un estudi de traçat seriós ni ha passat cap tràmit administratiu. Fent un cop d’ull al mapa es pot comprovar, a més, les giragonses que fan els traçats, cosa que descartaria absolutament que la carretera servís per a trànsits de llarg i mitjà recorregut. Tampoc queden clares en aquestes propostes les característiques d’aquesta via, si estaria interrompuda per rotondes al mateix nivell o quants carrils tindria.
Conclusió:
L’alternativa viable
La quarta alternativa, en canvi, sí que compta amb un estudi que n’avala la viabilitat, tant pel que fa al traçat com a la capacitat. Es tracta d’un recorregut dibuixat per un grup d’enginyers encapçalats per Manuel Herce per encàrrec del departament d’Obres Públiques. És menys agressiu que el de Foment perquè s’acosta més a les trames urbanes. Aquest traçat també millora la connectivitat amb els polígons que hi ha a la zona i permet el pas de trànsits de llarg recorregut provinents de la C-17 o la C-58.
L’avantatge d’aquest darrer traçat, a més, és que ja ha passat per un procés d’informació pública i al·legacions. D’aquesta manera és més fàcil que el ministeri de Foment l’assumeixi, almenys en part, com a propi. Serà l’única manera de poder dir, 36 anys després de planificar-lo, que per fi habemus Quart Cinturó.
Nom i població:
Quim Torrent
Exclusió d'un company molt estimat
Hem patit uns camvis en el grup per culpa d'un malentès amb una parella i com que érem tres ens hem hagut que emportar la pitjor part. Des d'aquí desitjem molta sort al nostre estimat company Genís López en la seva nova aventura fora dels Tiretes.
dimarts, 21 de setembre del 2010
1. Heu utilitzat la Viquipèdia? Hi heu fet mai alguna aportació?
Sí, l'utilitzem freqüentment en treballs de l'escola i per curiositats personals. No, no hem fet mai cap aportació ja que està tot molt complert i correcte.
2. Podries contestar qui creus que fa les enciclopèdies de paper?
Creiem que les realitzen gent especializada amb aquest tema, professionals. També hi han editorials darrere de cada enciclopèdia.
3. En el següent enllaç hi tens l'ajuda de la Viquipèdia, una de les enciclopèdies col·laboratives més conegudes, on s'explica com funciona. Consulta-la i respon al teu bloc:
b) Què vol dir exactament que els autors dels articles són "voluntaris"? Què creus que mou aquests voluntaris a fer aquesta feina?
Que poden entrar a la pàgina voluntariament per ajudar i participar en una obra col·lectiva on la gent aporta la seva opinió per el be de tothom., sempre i quan l'aportació sigui correcte i ben argumentada.
c) Creus que un treball pel qual no es cobra és necessàriament pitjor que un pel qual sí que es cobra?
Sí la gent ho fa és per voluntat pròpia, el tema de cobrar és important però és independent, depen de la gent.
4. En el següent enllaç hi tens una notícia en què se'ns parla de la Viquipèdia en català. Podries fer una valoració d'aquesta informació?
La viquipèdia amb català ja té uns 250.000 articles, té molt d'èxit tant amb persones grans com més jove. Tot gràcies a un article, Mare de déu del claustre. És la catorzena en el llistat idiomàtic en nombre d'articles.
5. Entra en el següent enllaç i digues per què han vedat l'ús de la Viquipèdia a la Universitat de Middlebury (EUA).
Aquesta gent es va fiar massa de la wikipèdia on no tot és cert, la gent expressa la seva opinió i quasi tot es cert menys algunes coses que poden ser incorrectes.
6. En aquest últim enllaç hi trobaràs un bloc. Digues què en penses?
Tu, no pots escriure tot el que vulguis, abans ho has d'enviar a l'editor que ho revisarà i mirarà si tot esta correcta i no és una enganyifa.
7. Saps què és el que es veu a la fotografia d'aquesta entrada?
Aquesta fotografia és la de un grup de falcons on es dediquen a fer figures humanes, jo, Genís López també en faig al meu poble, Castellcir.
Sí, l'utilitzem freqüentment en treballs de l'escola i per curiositats personals. No, no hem fet mai cap aportació ja que està tot molt complert i correcte.
2. Podries contestar qui creus que fa les enciclopèdies de paper?
Creiem que les realitzen gent especializada amb aquest tema, professionals. També hi han editorials darrere de cada enciclopèdia.
3. En el següent enllaç hi tens l'ajuda de la Viquipèdia, una de les enciclopèdies col·laboratives més conegudes, on s'explica com funciona. Consulta-la i respon al teu bloc:
a) Qui pot escriure els articles d'una enciclopèdia en paper? I els d'una enciclopèdia col·laborativa?
Els que escriuen en una eciclopèdia en paper són professionals i en canvi els que ho fan en una col·laborativa, són persones que volen participar, compartir i ajudar a al lector a trobar tot el que necessiti.b) Què vol dir exactament que els autors dels articles són "voluntaris"? Què creus que mou aquests voluntaris a fer aquesta feina?
Que poden entrar a la pàgina voluntariament per ajudar i participar en una obra col·lectiva on la gent aporta la seva opinió per el be de tothom., sempre i quan l'aportació sigui correcte i ben argumentada.
c) Creus que un treball pel qual no es cobra és necessàriament pitjor que un pel qual sí que es cobra?
Sí la gent ho fa és per voluntat pròpia, el tema de cobrar és important però és independent, depen de la gent.
4. En el següent enllaç hi tens una notícia en què se'ns parla de la Viquipèdia en català. Podries fer una valoració d'aquesta informació?
La viquipèdia amb català ja té uns 250.000 articles, té molt d'èxit tant amb persones grans com més jove. Tot gràcies a un article, Mare de déu del claustre. És la catorzena en el llistat idiomàtic en nombre d'articles.
5. Entra en el següent enllaç i digues per què han vedat l'ús de la Viquipèdia a la Universitat de Middlebury (EUA).
Aquesta gent es va fiar massa de la wikipèdia on no tot és cert, la gent expressa la seva opinió i quasi tot es cert menys algunes coses que poden ser incorrectes.
6. En aquest últim enllaç hi trobaràs un bloc. Digues què en penses?
Tu, no pots escriure tot el que vulguis, abans ho has d'enviar a l'editor que ho revisarà i mirarà si tot esta correcta i no és una enganyifa.
7. Saps què és el que es veu a la fotografia d'aquesta entrada?
Aquesta fotografia és la de un grup de falcons on es dediquen a fer figures humanes, jo, Genís López també en faig al meu poble, Castellcir.
aquí a la dreta surto jo.
Presentació.
Nosaltres som els tiretes, el grup del Jaume Pascual, el Pol Plana i el Genís Lòpez. Estem decidits a treballar fort i ens comprometem a actualitzar el bloc setmanalment.
Els tres fem molt d'esport, anem a 4rt ESO B de l'escola Industrial d'Arts i Oficicis de Sabadell.
Tot seguit aquí teniu una imatge del nostre grup:
Els tres fem molt d'esport, anem a 4rt ESO B de l'escola Industrial d'Arts i Oficicis de Sabadell.
Tot seguit aquí teniu una imatge del nostre grup:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)